Estructura del motlle de plàstic

Inclou principalment un motlle còncau amb una cavitat variable composta per una placa base de combinació de motlle còncau, un conjunt de motlle còncau i una placa de targeta de combinació de motlle còncau. Un punxó amb un nucli variable compost per panells compostos de tall lateral.
Per millorar el rendiment dels plàstics, s'han d'afegir al polímer diversos materials auxiliars, com farciments, plastificants, lubricants, estabilitzadors, colorants, etc. per convertir-se en un plàstic amb bon rendiment.
1. La resina sintètica és el component principal dels plàstics, i el seu contingut en plàstics és generalment del 40% al 100%. A causa del seu gran contingut i les propietats de la resina sovint determinen les propietats del plàstic, la gent sovint considera que la resina és un sinònim de plàstic. Per exemple, la resina de clorur de polivinil i el plàstic de clorur de polivinil, la resina fenòlica i el plàstic fenòlic es confonen. De fet, resina i plàstic són dos conceptes diferents. La resina és un polímer en brut que s'utilitza no només per fabricar plàstics, sinó també com a matèria primera per a recobriments, adhesius i fibres sintètiques. Excepte una part molt petita de plàstics que contenen 100% de resina, la majoria dels plàstics necessiten afegir altres substàncies a més de la resina del component principal.
2. Farciment
Els farcits, també anomenats farcits, poden millorar la força i la resistència a la calor dels plàstics i reduir els costos. Per exemple, afegir pols de fusta a la resina fenòlica pot reduir molt el cost, fent que el plàstic fenòlic sigui un dels plàstics més barats, i també pot millorar significativament la resistència mecànica. Els farcits es poden dividir en farcits orgànics i farcits inorgànics, els primers com pols de fusta, draps, paper i diverses fibres de teixit, etc., i els segons com fibra de vidre, terra de diatomeas, amiant, negre de carboni, etc.
3. Plastificant
Els plastificants poden augmentar la plasticitat i la suavitat dels plàstics, reduir la fragilitat i fer que els plàstics siguin més fàcils de processar i donar forma. Els plastificants són generalment compostos orgànics d'alt punt d'ebullició que són miscibles amb resina, no són tòxics, inodors i estables a la llum i la calor. Els plastificants més utilitzats són els ftalats. Per exemple, quan es produeix un plàstic de clorur de polivinil, si s'afegeix més plastificant, s'obtindrà un plàstic tou de clorur de polivinil. Si no s'afegeix cap plastificant o menys (la quantitat és inferior al 10%), s'obtindrà plàstic dur de clorur de polivinil. .
4. Estabilitzador
Per evitar que la resina sintètica es descomposi i es faci malbé per la llum i la calor durant el processament i l'ús, i per allargar la seva vida útil, cal afegir estabilitzadors al plàstic. Els que s'utilitzen habitualment inclouen estearat, resina epoxi, etc.
5. Colorants
Els colorants donen als plàstics una varietat de colors brillants i bonics. Els colorants orgànics i els pigments inorgànics s'utilitzen habitualment com a colorants.
6. Lubricant
La funció del lubricant és evitar que el plàstic s'enganxi al motlle metàl·lic durant l'emmotllament i fer que la superfície del plàstic sigui suau i bella. Els lubricants més utilitzats inclouen l'àcid esteàric i les seves sals de calci i magnesi. A més dels additius esmentats anteriorment, als plàstics també es poden afegir retardants de flama, agents espumants, agents antiestàtics, etc.